Gestió intel·ligent basada en una blockchain

 

Com intervenen els agents d'un procés intel·ligent

Qualsevol agent d'un procés intel·ligent pot intervenir directament en la blockchain o cadena de blocs. La seua intervenció es tradueix en l'aportació d'informació, anomenada transacció. La tecnologia blockchain assegura que aquestes transaccions són inalterables, ordenades en el temps, verificades en base al consens de la xarxa i emmagatzemades de manera distribuïda i descentralitzada.

Una transacció consisteix en alguna o algunes de les següents proves executades sobre un document o contracte:

Prova d'integritat

És possible general un hash o cadena alfanumèrica única per a qualsevol document digital, mitjançant un algoritme (per exemple, SHA256). Aquest algoritme generarà sempre el mateix hash a partir de qualsevol còpia digital no manipulada del document. Qualsevol alteració en el document generarà un hash diferent. El hash del document original s'incorpora en una transacció de la blockchain, de manera que aquest registre inalterable constitueix una prova de la integritat del seu contingut.

Donat que aquesta prova es refereix a qualsevol document digital, també es pot aplicar a una ubicació en el web, per tal de garantir la integritat d'un link i del seu contingut.

Prova d'existència

Una prova d'integritat és alhora una prova d'existència, ja que qualsevol transacció de la blockchain té una marca temporal inalterable. No obstant això, una prova d'existència no es troba necessàriament vinculada a un document.

Prova d'identitat, propietat o autoria

Qualsevol transacció en la blockchain pot contenir una prova de la identitat de l'ordenant o de la propietat o autoria d'un document.

Prova de recepció

Aquesta prova constitueix una verificació inalterable de la recepció d'un correu electrònic o qualsevol altre canal digital de comunicació.

 

La custòdia dels documents

L'eficiència d'una blockchain va lligada a la immediatesa de les transaccions. En conseqüència, l'economia en la transferència de la informació és una qüestió clau, així com una estratègia de verificació consensuada proporcionada a cada tipus de transacció.

Per això, l'emmagatzematge i custòdia dels documents s'ha de resoldre de manera complementària. La blockchain ofereix un sistema de verificació i control de la informació, descentralitzat i independent de tots els agents implicats. Però no hauria de suportar el contingut exhaustiu de la informació, sinó únicament la supervisió del compliment d'unes regles d'intercanvi. La blockchain seria una mena d'àrbitre en el joc del flux de la informació.

D'altra banda, els agents implicats en un procés intel·ligent poden ser múltiples i amb interessos i condicionants de partida molt diferents. Seria inviable uniformitzar recursos, bases de dades i objectius d'una manera eficaç. A més a més, la blockchain ha de ser una plataforma flexible i versàtil i ha d'aportar utilitat i eficàcia als processos, sense constrenyir-los en patrons incòmodes o restrictius.

En conseqüència, pensem que la custòdia i política de permisos d'accés hauria de ser responsabilitat dels agents implicats. Es tracta d'un servei que pot oferir una entitat pública o privada, o bé un particular, de manera gratuïta o remunerada, segons el cas, i sotmesa a les regles de verificació i control de la blockchain.

 

L'automatització de processos

La tecnologia blockchain permet també l'automatització de processos i rutines. Per les mateixes raons adduïdes, pensem que només s'haurien d'automaitzar aquelles rutines que tenen el caràcter de regla o instrucció procedimental.

 

El cost de la blockchain

Com és sabut, les transaccions d'una blockchain són validades pels nodes d'una xarxa distribuïda, descentralitzada i independent. Aquesta tasca de verificació és coneguda com a mineria i té una remuneració. El cost econòmic és assumit pels ordenants de les transaccions, o bé per les entitats públiques o privades interessades en el manteniment de la blockchain.

Lògicament, el cost depèn de les comissions estipulades per cada blockchain, però podria ser mínim si la blockchain es configura a través de plataformes que permeten la creació de tokens propis. En aquest cas, les possibilitats són múltiples.

 

 

Edició 1 (25/01/2018)

Redactada i aprovada per

Joaquim Iborra Posadas

joaquim.iborra.rehabi-li-tar.com

Ignacio Baixauli Quiles

ignacio.baixauli.rehabi-li-tar.com

Comments